L‘Agulla dels Ossos acostuma a ser una roca poc visitada, potser per trobar-se mig amagada, potser perquè no hi ha cap via realment fàcil. L’Aresta Brucs és una via preciosa i distinta a la resta doncs la major part de la ruta transcorre, a diferència de les altres Arestes, per una llaminera fissura. Molt ben…
Bona proposta per als dies més calorosos de l’any. La Integral dels clàssics aprofita la primera part de la via de l’Embut per arribar fins a la part superior del coll que forma el Puro amb la paret. Des d’allà marxa a dretes per encertar una bonica fissura que ens mena al capdamunt de la…
A l’Antic Egipte Anubis era el déu dels funerals, el guardià de les tombes. Tota una declaració d’intencions per aquesta quimera montserratina, on per sortir airosos caldrà una bona dosi de concentració i estar bregat en la típica finura montserratina. El recorregut és una contínua ziga-zaga a la cerca de l’únic camí lògic, sempre sobre…
Al vessant est de l’Agulla de Can Jorba s’hi conjuguen dos elements que el fan un objectiu engrescador. D’una banda un rocam de primeríssima qualitat, que no té res a envejar a altres parets amb més anomenada, com la Jordi Soler Masip o la Palleta, i per altra, ombra estricta a partir de les 3…
En un segon pla, escorada a l’esquerra de la Paret de Sant Jeroni s’eleva una llaminera placa recorreguda intel·ligentment per la via Explorer. L’aproximació, llarga i entretinguda, amb un ràpel final de 55 metres, hi afegeix un plus de compromís. Un cop a peu de via toca enfilar-se per la primera tirada de la via…
A la banda dreta de la cara est de la Miranda de les Boïgues s’enfila zigzaguejant la Hiwatta, talment com un rèptil intentant progressar cercant el pas més fàcil. Vertiginosa per vertical, malgrat que no tingui l’ambient de les vies del pany central esdevé un repte per a l’escalador mitjà. Es tracta d’una via exigent,…
La Petit Gerard és una raresa a Gorros. Amb una primera tirada tècnica i roca millorant a mesura que anem guanyant metres, té un segon llarg preciós, amb un sostret amb cantell seguit d’un mur made in Gorros. El darrer (es pot dividir en dos) ja és el típic camp de patates que ens té…
Via de caire esportiu totalment equipada, evoluciona sobre un rocam excel·lent. A vegades es fa una xic difícil de seguir pel guirigall de xapes que trobem escampades per la paret. Molt ràpida, no és de les més boniques però serveix per arrodonir la jornada si ens hem quedat amb ganes. Aproximació: Anant per la carretera…
Situada a la Paret del Grau (Coll de Nargó) l’Esperó dels Maneirons és una opció del tot recomanable. Amb un equipament de caire esportiu, només ens caldran les cintes per superar les quatre tirades que conformen la via. L’itinerari, sobre roca excel·lent és sostingut, variat i ràpid, fent-nos escalar plaques, fissures i panxes. Com a…
A la dreta de la preciosa Ocells de Niló s’enfila aquesta interessant proposta. Més equipada que la seva veïna però també més difícil, hi descobrim tirades engrescadores, com l’inici de la via o el penúltim llarg, enfilant-se per una placa lleugerament desplomada que demana ser resolutius. Una via semi-equipada, amb bona roca, ràpida i amb…
El Tercer Hombre és la típica via d’oferta. Calcari del bo, tirades guapes i assegurances per no patir ni mica ni gens, destí perfecte per les jornades hivernals d’inversió tèrmica. És clar que, equipada per dalt com està, trobarem algun tram ben poca solta per escalar-ho en lliure, com deia aquell: no és or tot el…
La dels Senzills és segurament una de les vies més repetides de la matxucada Paret del Devessó. Amb un traçat força engrescador, aprofita àvidament el calcari de primera qualitat que ofereix aquest singular frontis. Totalment equipada, hi trobarem una escalada ràpida, amb passatges interessants a totes les tirades. Sens dubte una opció recomanable quan no…
Just a la dreta de la bonica Crispín trobem la també molt recomanable Didgeridoo. Totalment equipada i amb roca de primera, hi trobarem una escalada força similar a a la seva veïna, on hi destaca el mur final, de traca i mocador. Aproximació: Deixarem el vehicle a l’aparcament Joan Nubiola de la Vinya Nova. Des…
Via sense massa història, busca l’espai lliure donant com a resultat dos primeres tirades bastant absurdes. Després la cosa millora, amb una bonica quarta tirada. Pràcticament equipada. Aproximació: Des del refugi Lluís Estasen prenem el camí que porta cap a l’Enforcadura; al cap d’uns minuts trobarem la tartera de la Dent de Cabirols, la creuem…
Per la façana oest de la Palangana, un petit Big Wall de vertiginosa verticalitat, s’enfila l’atrevida Barrufets. Un cop escalada hom es fa creus com aquesta línia no ha esdevingut una clàssica del vessant Nord; segurament qualitat del rocam i equipament (tot i que actualment es troba pràcticament restaurada) han fet de filtre. No obstant,…
Polèmica en el seu dia i amb un restyling per part dels seus equipadors, la Cristina G. G. s’enfila encaixada entre la Easy Rider i la Fragel intentant trobar l’espai lliure vacant. Els dos primers llargs són molt bons. No obstant no podem dir el mateix de la resta, quan la lògica ens duu cap…
La Directa Americana cerca el camí per enfilar-se al capdamunt de l’Esperó del Dru (res a veure amb el seu homònim Alpí). Ho fa aprofitant unes plaques en general verticals i de gran qualitat. De caire esportiu, hi trobem un sostre a la tercera tirada que es va equipar amb preses artificials, fruit d’una manera…
Tres tirades del tot recomanables conformen aquesta via d’esperit esportiu. El colofó, la placa de l’Escut on tenim la verticalitat garantida del primer a l’últim metre. Anteriorment però, haurem d’haver gaudit de la sensacional planxa del segon llarg, pura delícia a base de forats i cigrons cantelluts. L’orientació est garanteix ombra a partir de les…
El Sòcol del Montroig passa pràcticament desapercebut malgrat la seva gens menyspreable alçada. D’aspecte més aviat lúgubre i tallat per un parell de feixes que li treuen continuïtat i ambient, hi trobem poques línies obertes que s’atreveixin a atènyer la gran feixa que la separa de la contundent Paret dels Sostres. Si deixem de banda…
La Serra del Canals tanca la plana d’Oliana cap al nord, formant una muralla de dimensions gens menyspreables. Malgrat això, mai ha estat un objectiu prioritari pels escaladors car a priori la seva roca conglomerada de consistència més aviat dubtosa no convida a l’escalada. No obstant hi ha uns poc itineraris oberts que cerquen la…
Segurament es tracta d’una de les vies més repetides de la Pala del Coll; roca de primera, mantinguda i totalment equipada en són sens dubte els principals motius. Agradable i ràpida de fer és la cirereta del pastís per arrodonir una jornada d’escalada a l’agraït Montroig. Aproximació: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com…
Amagat sota el Coll de Porta el seu Sòcol passa discret. No obstant si decidim baixar fins al peu de la paret descobrirem un interessant mur amb prou entitat per ser escalat; a més a més, com a premi a la nostra curiositat podrem gaudir d’una dolomia de força qualitat. Pel que fa a la…
L‘Àngel Borràs no deixa de ser una més de les moltes vies que trobem a la crivellada paret del Devessó. Com totes, aprofita amb avarícia el peculiar calcari d’aquest singular frontó del Berguedà per traçar-hi una línia irregular, amb una primera part excel·lent i un final per oblidar. L’equipament, com a la majoria de vies…
Del vessant est del Dumbo hi destaca la canaleta per on s’enfila l’Edelweiss. Mirant-ho de lluny es veu una escalada ben llaminera, amb la lògica que li dona la cicatriu vertical que aprofita. Un cop posats en el fregat la cosa canvia; l’escalada esdevé poc evident, sobretot fins que no entrem a la canaleta. Oimés…
A la banda sud-est de l’agulla hi trobem aquest discret itinerari. Completament equipat, només haurem de menester les cintes exprés. Poc interessant, sols per si volem accedir al cim del pinacle o si ens trobem per la zona i necessitem acabar d’omplir el dia amb una escalada ràpida. Aproximació: Des de Can Massana en dirigim…
A l’extrem occidental de les Garrigoses una sèrie d’esperons poc definits tanquen el serrat per la banda oest. L’Aresta Jan aprofita amb intel·ligència un d’aquests perfils per trobar una de les línies més llargues del sector. Per fer-ho enllaça una sèrie de mur verticals de gran qualitat però nul ambient, que de manera inexorable ens…
A continuació vers el nord dels emblemàtics plecs de llibre s’eleva un altre conjunt de plecs, aquests més modestos, arribant fins ben bé el torrent de Migdia. Al darrer plec, arrepenjat sobre el mateix Montgròs s’alça l’Aresta Pólux, una senzilla via que la Nostromo aprofita per enfilar la darrera gran canaleta d’aquesta banda del Montgròs….
La Psicodèlia va a buscar la fissura més evident de la part central del Serrat dels Monjos aconseguint una de les millors tirades del sector; pràcticament des-equipada haurem de donar el do de pit escalant i assegurant-nos alhora. I és que aquesta ruta, com tantes altres del sector s’obrí a la carrera en el dia,…